Matagalls – Montserrat #Mm13: aconseguit!

Fa uns quants anys vaig intentar fer la Matagalls-Montserrat, llavors encara es pujava a dalt del Matagalls per fer la sortida. Quan m’hi acostava veia tot tipus de gent i pensava: aquest no pot pas arribar a Montserrat. Anava força errat, ells sí que hi van arribar i jo no. M’ha costat gairebé més de vint anys per tornar-hi, i aquest cop sí que l’he acabat.

Podeu trobar el track per Google Earth a la pàgina de la Mm13 o bé aquí: track format .KMZ per Google Earth , més informació al Facebook de la Matagalls-Montserrat i també al Twitter de la Mm13.

Són 84km que cal fer en menys de 24h, un desnivell acumulat de gairebé en pujada 3000m i de baixada 3400m. Ens hem entrenat força, en el meu cas potser hauria d’haver entrenat una mica més, però estic content d’haver-la acabat en 21h i el més important és que el dilluns quan m’he llevat no estava tant baldat, agulletes i aquella sensació d’esforç a les cames però bé. Tot i això a l’avituallament del coll de Poses vaig estar a punt d’abandonar, em vaig refer menjant una mica, un gel Isostar i apa som-hi un altra cop. He portat una camelback de 2 litres i crec que l’he omplert a cada avituallament, o sigui un total de 10 litres hauré begut.

Un dels secrets per completar la caminada ha estat descobrir com evitar les maleïdes ampolles als peus. Sembla mentida però després de tants anys fent muntanya ho he descobert gràcies als consells de la Mm13, aquest és l’aspecte dels meus peus:

Esparadrap envoltant els peus i protegint allà on habitualment surten les ampolles. Ho he estat provant en caminades d’entrenament i funciona! El resultat ha estat una sola ampolla al final, just on s’acabava l’esparadrap, gens malament després de 84km… queda apuntat per la següent.

Vaig tenir una pàjara brutal després del tram de La Mola, a l’avituallament de Sant Llorenç de Savall em vaig prendre un gel d’aquests  amb cafeïna (Cafein’Gel) i vaig anar molt bé fins a l’avituallament 4 de Matadepera, fins i tot corria en algun tram de baixada!

Ah, però crec que com efecte rebot i al mig del tram cap a Vacarisses, vaig haver de parar, estava a punt de caure en rodó. Sort de la meva dona, l’Anna que va estar al meu costat. A Vacarisses, un altra cop, vaig estar a punt de tornar a deixar-ho córrer. Però em vaig refer i veient que els meus amics i amigues continuaven jo vaig tornar-hi. La Mm era un somni que sempre havia volgut fer i ara que els peus anaven bé, no seria pas per les cames que no hi arribaria aquest cop! El cap és el que va fer els darrers km caminant.

El control Nº 9 La Creu és especial, pots veure l’objectiu final, el Monestir de Montserrat, encara falten uns 5km i la pujada a Montserrat des de Monistrol l’últim esforç.

Quina pujada! Mai l’havia patit tant, però pas a pas i fins al final també s’hi arriba. Són 600m de desnivell que després de fer més de 80km costen de pujar i més si el pendent és tant fort. Del total d’inscrits n’arriba el 80%, tal i com detalla l’organització. El primer en arribar ho va fer a la 1:30 de la matinada, quan nosaltres estàvem a la meitat més o menys. Un crack. 

Els avituallaments molt bé, tothom amable i atent, el menjar adequat, tampoc pots fer un àpat massa intens si estàs caminant; tot plegat ajuda a aconseguir l’objectiu d’arribar.

Moltes felicitats a l’organització, CE Gràcia, i a tots els voluntaris que hi han participat.

També una felicitació als meus companys de caminada: Rosa, Teresa M, Margarita, Anna i Jaume; si ho hem aconseguit ha estat gràcies a anar tot junts, fer entrenaments plegats i compartir la caminada (bé, una felicitació especial també al Jaume que la va fer en només 16h45!)

I ara senzillament a gaudir del record de l’esforç i de la fita personal aconseguida.