Enguany he estat al XXV Concurs de Castells de Tarragona al Tarraco Arena Plaça. Cal estar-hi per sentir l’emoció. Normalment no es té l’oportunitat de veure els castells des de dalt, a la plaça vaig estar al tercer pis i vàrem poder veure com es construeixen els castells des de l’inici. Tot un exemple de coordinació, tècnica, sincronisme, força, rapidesa i decisió.
Em ve molt de gust començar amb un petit homenatge als més petits. Quina manera d’enfilar-se!
Tot en un instant.
Vista espectacular de Barcelona des del Turó de la Rovira, un lloc que encara no coneix gaire gent i cal aprofitar ara. És una vista a 360º de Barcelona. Això sí feia un fred que pela al Novembre. La Torre Agbar anava canviant de colors i fent figures, tot un espectacle. Us adjunto una mostra de les fotos.
Recordant com pintar fotografies de nit del curs de fotografia, molt recomanable, d’ ACAI Sabadell. Escola de foto i pintura amb el professor Ricardo Guixá.
Fotos fetes amb una Nikon D40 (ja no es fabrica! però m’ha donat força rendiment) amb objectiu 18-55mm, trípode i flash en slow-rear. ISO 100 amb exposicions variables de 2″ a 15″ i f5 (amb compensació -1,3ev). Edició amb Aperture (lighten, recovery, shadows, highlights, sharpen, definition, crop…) i queda força bé.
Dedicat al Marc, el Jordi i la Clara. 
(25+25+22+21+17=110 pura matemàtica)
Fa uns quants anys vaig intentar fer la Matagalls-Montserrat, llavors encara es pujava a dalt del Matagalls per fer la sortida. Quan m’hi acostava veia tot tipus de gent i pensava: aquest no pot pas arribar a Montserrat. Anava força errat, ells sí que hi van arribar i jo no. M’ha costat gairebé més de vint anys per tornar-hi, i aquest cop sí que l’he acabat.
Podeu trobar el track per Google Earth a la pàgina de la Mm13 o bé aquí: track format .KMZ per Google Earth , més informació al Facebook de la Matagalls-Montserrat i també al Twitter de la Mm13.
Són 84km que cal fer en menys de 24h, un desnivell acumulat de gairebé en pujada 3000m i de baixada 3400m. Ens hem entrenat força, en el meu cas potser Continua llegint
Sempre m’han fascinat els núvols, com aquell qui no vol n’he arreplegat forces per tot arreu. Quan te’ls mires semblen iguals, però és ben clar que el lloc d’on s’estan els fan veritablement diferents i atractius.
És curiós com l’efecte de la llum fa que dins d’una gota poguem veure un arbre sencer. És la màgia de la llum després d’un dia plujós.
Mireu l’arbre a dins de la gota
La Cerdanya
Antoni Barniol 