Com podem tractar i diagnosticar les al·lèrgies (II)

Octubre 15, 2012

En un article anterior us hem descrit iSalut a casa: què són les al·lèrgies, els tipus i símptomes més freqüents. Ara us explicarem quines proves són necessàries per detectar les al·lèrgies i com les podem tractar.

Al final de l’article podreu accedir a un conte per nens sobre les al·lèrgies.

Quines proves diagnòstiques són necessàries per detectar una al·lèrgia?

Primer de tot caldrà fer una bona Història clínica i l’exploració física adequada de la persona. Es podran efectuar alguna de les proves següents:

Proves cutànies o Prick Test

Consisteixen en fer una petita punció amb una agulla fina i depositar-hi al damunt una gota de l’al·lergen sospitós, seguidament es podrà comprovar s´hi ha reacció cutània amb l’aparició d’una fava que es mesurarà per valorar si la reacció és positiva o no.

Proves Epicutànies o del Test del pegat

Són proves cutànies del tipus contacte. Es deposita sobre la pell paper reactiu cobert amb l’al·lergen sospitós, mesclat amb vaselina, i es contacte amb la pell de 24 a 48 hores. Es mesura la reacció cutània.

Proves de laboratori

Es determinen les IgE, immunoglobulines total i específica, en front d’alguns al·lèrgens, alimentaris, medicamentosos, parasitaris, etc. Les proves de laboratori permeten determinar marcadors de l’activació de cèl·lules inflamatòries participants en les malalties al·lèrgiques. Alguns d’aquests marcadors es poden determinar en diferents substàncies orgàniques.

Proves intradèrmiques

Consisteixen en injectar l’al·lergen  a la segona capa de la pell amb una agulla molt fina. Aquesta prova només es fa en pacients que se sospita que no tindran prou sensibilitat amb una prova cutània. El procés, consisteix en esperar la reacció al cap de 15-20 minuts.

Proves de provocació

O proves d’exposició, consisteixen en exposar a la persona amb la substància sospitosa sota circumstàncies controlades. Normalment es fa per l’estudi de reaccions al·lèrgiques a aliments o medicaments. Normalment es requereix ingrés hospitalari. Aquestes proves es fan injectant la substància per via subcutània, intramuscular o endovenosa, per ingesta i inhalació. En tot moment el pacient estarà controlat per un equip entrenat per s’hi ha qualsevol reacció adversa, poder actuar de forma ràpida i conseqüent.

Proves de capacitat respiratòria

Hi ha moltes malalties al·lèrgiques que deriven en problemes respiratoris com l’asma. Existeixen proves d’estudi de la funció respiratòria com l’espirometria: prova que mesura la quantitat d’aire que s’inspira i s’espira de forma forçada i ho relaciona amb els temps que s’utilitza en realitzar aquestes maniobres.

Tractament de les malalties al·lèrgiques

Els antihistamínics

Són un grup de fàrmacs que inhibeixen els efectes de la histamina, que és una substància present en tots els teixits de l’organisme, causant de molts processos fisiològics: des de les reaccions al·lèrgiques, fins les secrecions àcides de l’estómac. Els antihistamínics es fan servir en malalties al·lèrgiques com la rinitis, urticària, i el control de picors i coïssor ocular. És un medicament simptomàtic, és a dir, que aconsegueixen contrarestar els símptomes de les malalties al·lèrgiques.

Els broncodilatadors

S’utilitzen per dilatar els bronquis que, degut a l’al·lèrgia, pateixen una constricció i causen dificultat per respirar, és el que anomenem asma. Els broncodilatadors s’utilitzen per inhalació.

Els corticoides

Inclouen l’hormona esteroide que actua com antiinflamatori i immunosupressor. Aquest tractament té molts efectes secundaris com: l’augment de la glicèmia, l’increment de la pèrdua de calci i fòsfor dels ossos, l’afavoriment o reactivació d’infeccions com la tuberculosi o infeccions víriques, l’aparició d’estries en la pell i l’augment de la pressió intraocular.

Les vacunes

Les vacunes serveixen per a disminuir la hipersensibilitat de les substàncies que provoquen la reacció al·lèrgica. El tractament amb vacunes consisteix en administrar de manera repetida els al·lèrgens fins aconseguir que siguin tolerats. Les vacunes poden produir la disminució dels símptomes o curar-los en finalitzar el tractament. Les vacunes s’administren a aquelles persones que tenen diagnosticada una malaltia al·lèrgica i identificat el causant.

Altres tractaments

Per exemple: evitar el contacte amb els propis al·lèrgens, en els casos més aguts l’administració d’adrenalina o les gotes nassals per descongestionar.

Conte per a nens sobre les al·lèrgies

Aquest conte ensenya als nens i nenes que pateixen al·lèrgies alimentàries a portar una vida completament normal, menjant, això sí, les coses que no els provoquen reaccions. Conte de Bel Miret, publicat a FAROS, Hospital de Sant Joan de Déu:

La Maria era una nena molt juganera i riallera. Li agradava tastar tota mena de menjar, però el que més li agradava era menjar fruita: sempre volia tastar els diferents fruits per veure si li agradaven.

Llegeix el conte sencer per a nens sobre les al·lèrgies!