Avui parlem amb: Dr Josep Sanz López, metge geriatre

Avui entrevistem al Dr. Josep Sanz López, metge especialista en geriatria. Té una consulta de Geriatria a la Clínica del Vallès de Sabadell i també exerceix com a metge de família en el CAP Can Oriach de Sabadell.

L’atenció a la gent gran, digna i de qualitat,  és un  dels objectius personals que té més importants.

Dins la Gerontologia, existeix la Geriatria que és la part de la medicina que estudia les patologies que pateix la gent gran. La gerontologia engloba totes les especialitats mèdiques o no, referents a la gent gran, per exemple , la psicogeriatria. La gerontologia estudia tot el que comporta a l’envelliment de les persones.

  • Com a metge, què és el que el va motivar per especialitzar-se en geriatria?

Des de sempre m’ha estat més fàcil comunicar-me amb la gent gran. M’hi entenc bé i sé comprendre  els seus problemes, a part de les patologies.

  • Quins són els seus objectius com a geriatre?

El meu objectiu principal és que la gent pugui viure amb dignitat.

  • Centrats en la gent gran, quins són els trastorns més freqüents que pateixen?

El trastorn principal és la soledat. Hi ha una falta molt gran de reconeixement social. La societat actual, està enfocada per gent jove, entre 25 a 45 anys. Els valors de la gent gran s’han perdut i es valoren poc. Abans s’escoltava i comptava molt el que deia la gent gran, ara no és així.

  • Quan es considera que comença l’envelliment. Pot ser precoç?

L’envelliment comença des del naixement. A  mida que ens anem fent grans, anem envellint. Hi ha malalties que causen envelliment precoç, un envelliment accelerat o abans del que seria considerat dins la normalitat.

Des del punt de vista administratiu, la gent es considera vella a partir dels 65anys. Des de un punt de vista clínic, quan comencem a patir malalties pròpies de la gent gran, es considera envelliment.

  •  Es pot fer algun tipus de prevenció davant l’envelliment?

L’envelliment no es pot preveure perquè tothom envelleix, però si que podem fer un envelliment saludable, que consisteix en aquell que s’ajusta a una bona funcionalitat del cos. Si hi ha un comportament saludable, es guanya qualitat de vida.

  • Creu que s’hauria de tenir una especial atenció en fer una prevenció adequada de les dolències que ens afecten a tots quan ens fem grans?

Si. És un problema universal. Hem de tenir cura dels problemes funcionals, del risc de patir caigudes, del deteriorament cognitiu, i fer prevenció de les malalties típiques de la gent gran.

  • Referent a les persones  que ja pateixen alguna malaltia, com es podrien evitar ingressos tant a urgències com posteriorment hospitalaris?

Tenint coneixement de la pròpia malaltia, tant la persona com el seu familiar. Quan es coneix bé la seva pròpia malaltia i les reaccions en vers ella, sap què ha de fer per evitar descompensacions. També gràcies al sistema assistencial que l’hi dóna suport.

  • Creu que fent un control rigorós de la malaltia a casa es podria reduir l’estada a l’hospital en el cas que hagués d’ingressar?

Sí, segur. Cada vegada la medicina està enfocada perquè el pacient es quedi al seu domicil

  • Pot millorar la qualitat de vida d’una persona dependent si es fan els controls habituals al seu domicili?

Per motius psicològics, el lloc ideal pel pacient, és el seu domicili. Malgrat hi ha moments que això tampoc és possible. Crec però, que cada vegada s’aconseguirà una millor assistència al domicili i això és molt favorable.

  • De cara a la tardor i hivern, quins consells de salut podria donar a la gent gran?

No és especialment de cara a la tardor i l’hivern. Han de seguir els seus hàbits diaris i els seus tractaments. En aquesta època és molt aconsellable vacunar-se de la grip per evitar complicacions respiratòries i agreujament de malalties respiratòries, per qui ja en pateixi.

  • A tothom l’hi agradaria fer-se vell en condicions i amb una bona qualitat de vida, podrà ser així en un futur?

Crec que sí, la gent envellirà amb millor qualitat de vida si la gestió de la medicina va encaminada per fer més prevenció i educació sanitària i conscienciar a la gent de les seves pròpies malalties. Fer una bona assistència de prevenció, és molt important.

Anna Pla i Huberti, infermera  Col. Nº 28710