La infermera a domicili. Infermera de referència

Actualment, ens trobem amb una població que presenta noves necessitats en matèria de salut degut a diversos factors, com la prolongació de la vida, que comporten  una dependència i una variada demanda de serveis.

La demanda normalment busca un servei que ajudi a millorar les necessitats de la vida diària:

• Una alimentació adequada, amb una nutrició i una hidratació òptimes.
• L’eliminació adequada de l’orina i la femta.
• Una higiene completa i una bona protecció de la pell.
• Un nivell de mobilitat adaptat a les possibilitats de cadascú.
• L’autonomia per vestir-se i desvestir-se, i la utilització de roba adequada en cada temporada.
• La seguretat i la protecció contra possibles accidents tant dins la llar com fora.
• El manteniment de les constants vitals dins dels límits adequats per a cada persona: respiració, temperatura, circulació cardiovascular (FC, TA)
• Una comunicació adequada, la possibilitat d’expressar-se i de ser escoltat.

Fer-se càrrec d’una persona dependent és una experiència que requereix una dedicació intensa i que, per tant, pot pertorbar la rutina diària dels familiars de la persona afectada. Tot això provoca una reorganització de la vida familiar, laboral i social degut a les funcions que implica aquesta atenció. La majoria de vegades el paper de cuidador recau en el familiar directe que conviu amb la persona dependent, encara que no tingui els coneixements ni la formació adequats per atendre’l en les necessitats esmentades anteriorment, que són les del dia a dia.

Les persones dependents, a més, solen ser persones amb malalties -sovint més d’una- que s’han fet cròniques, però que, sense un seguiment adequat, poden patir aguditzacions i requerir repetides assistències a urgències.

Infermera de referència

Una de les funcions més importants que té la infermera de referència és promoure el benestar de les persones i augmentar la seva qualitat de vida, tot oferint les cures necessàries adaptades a cada situació de salut i d’autonomia personal.

La infermera de referència, recolza als cuidadors no professionals tot oferint-los educació sanitària de manera que puguin afrontar la rutina diària d’atendre a la persona que ho necessita.

Una altra de les funcions de la infermera és que actua fent d’enllaç entre el metge prescriptor i el pacient, el cuidador i els familiars.

La infermera de referència s’ocupa del manteniment i la monitorització de la salut, de manera que sempre manté el contacte mitjançant visites periòdiques al pacient i al cuidador i familiar i amb contactes telefònics en cas de consultes urgents. També explica al cuidadors els canvis que poden donar-se en el procés de la pròpia malaltia o en les condicions de vida del pacient, les possibles complicacions que hi pot haver, i a qui i de quina manera cal demanar ajuda.

La importància d’una medició correcta de les constants vitals, per exemple de la tensió arterial (TA), és cabdal per a detectar alteracions.

És recomanable demanar ajuda i assessorament a la infermera, tenir-la en compte i veure-la com un recurs sempre present per a qualsevol entrebanc que pugui sorgir en la cura del pacient.

Necessito ajuda:

“El pare, la mare, em necessita contínuament perquè  cada vegada domina menys la seva malaltia i això fa que requereixi una atenció mèdica més sovint, fins i tot assistència a urgències per descompensacions, així com visites rutinàries a la consulta del metge de capçalera i/o a l’especialista. Té un cuidador que l’ajuda en les rutines diàries, vestir-se, rentar-se, passeja cada dia, l’orienta a l’hora de prendre’s la medicació, l’acompanya al metge, li cuina, però ell menja el que vol. Les visites a urgències, però, són freqüents. Ell s’angoixa i no sap què li passa.”

Aquesta és una situació molt freqüent en el dia a dia de moltes persones i que deixa palesa tot una sèrie de necessitats a les quals la infermera de referència dóna resposta :

• Dóna una pauta a tots nivells;
• Aporta una educació cap al cuidador, que sempre que ho necessiti, pot comptar amb l’ajut de la infermera;
• Es desplaça periòdicament al domicili del pacient per fer un seguiment del seu estat i respon a tots els dubtes que puguin sorgir;
• Fa un informe de cada visita i el tramet al metge i/o al familiar, parla amb el pacient i mira de pal·liar la seva angoixa;
• Dóna consells que provenen de professionals sanitaris amb experiència;
• En resum, es cuida de fer un seguiment de la persona evitant de trasbalsar-la i donant-li tranquil·litat.

La qualitat de vida d’aquesta persona millorarà molt, com també ho farà la dels seus familiars.